L’equip de bàsquet cadira es desplaçava a Ferrol amb intenció de plantar cara al principal favorit a l’ascens, però no va tenir cap opció davant un rival molt superior
Eren les 3:15h de la matinada del dissabte, els integrants de l’equip de bàsquet en cadira de rodes comencen a activar-se per arribar a l’hora de convocatòria fixada per l’equip tècnic, i, és que sortir en un vol a primera hora del matí, per un equip de bàsquet en cadira de rodes, no és una bona notícia. El protocol d’actuació de les línies aèries comercials obliguen a facturar als equips dues hores abans de la sortida de l’avió cap a destí. Així que a les 5:00h de la matinada, puntualment, l’equip carregava el material a la cinta especial i es disposava a iniciar una jornada maratoniana davant d’un dels principals favorits per guanyar aquesta fase d’ascens.
També puntualment 17:00h, començava el partit contra el Basketmi Ferrol. Amb l’equip de luxe i el seu poderós triangle ofensiu de punts alts concentrats l’àrbitre principal, posava la pilota en joc. La primera acció del partit ja presagiaria l’esdevenir del partit, un salt guanyat amb contundència que donava peu a una transició fàcil finalitzada per l’equip local.
Tot i això, l’equip blaugrana estava disposat a lluitar a cada acció del partit i no renunciar al seu joc directe i agressiu, cosa que va aconseguir de la mà de les transicions del Biel Carbó i Fernando Valderrama, que aconseguien amb una defensa al límit i una transició ràpida frenar les expectatives de l’equip local d’assolir un avantatge fàcil des dels primers minuts de joc. A la pista es podia gaudir d’un espectacle de bon bàsquet en cadira de rodes que va quedar frenat amb la tercera falta personal de l’Ivan Gómez. Aquesta falta, obligava a fer el primer canvi del partit, i perdre alçada a pista, fet que l’equip local va aprofitar per guanyar amb fàcils transicions la pintura blaugrana, que veia impotent com en qüestió de segons l’equip del Ferrol marxava del marcador amb una diferència de deu punts. Amb el resultat de 38-25 finalitzava la primera part del partit.
El pas pel vestidor no va canviar gaire la dinàmica del partit, l’equip local, se sentia còmode amb les transicions i, l’avantatge d’alçada, generava un domini total en el rebot ofensiu i defensiu dels locals que feia que el marcador arribés a una diferència de quasi vint punts al final del tercer quart. Destacar i valorar, que l’equip dels d’Òscar Trigo no va abaixar els braços en cap moment i encara que les sensacions del partit eren negatives l’actitud de l’equip va ser de llibre.
En l’últim quart, tot i els intents per baixar la diferència no van canviar gaire les sensacions i amb un incombustible Fernando Valderrama lluitant a la pintura (27 punts) va arribar el final del partit amb un resultat final de 67-46. Resultat que amb un gust amarg, ja que l’equip es presentava amb molta il·lusió competitiva a aquest partit, per refermar davant un gran rival, la progressió col·lectiva de l’equip.
Toca continuar treballant i creixent com a grup per tal de fer front al següent repte, el derbi local davant el Joventut de Badalona BCR.